.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del Gènesi

El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posarhi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal.»
La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.

Gn 2,7-9;3,1-7

Salm Responsorial

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.

Compadiu-vos de mi, Déu meu,
vós que estimeu tant;
vós, que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels meus pecats. R 

Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls. R

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant. R

Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança. R

Sl 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar.
[Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.]
Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist.
Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

Rm 5,12-19

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.»
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.» Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo. 

Mt 4,1-11

"L’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés"

Quaresma, temps de conversió. Tots ho sabem; però és important adonar-nos de què ens hem de convertir. Per això sempre trobem en aquest primer diumenge de Quaresma la narració de les temptacions de Jesús, que són les temptacions del poble d’Israel i les nostres també. La primera temptació: Digues que aquestes pedres es tornin pans, és a dir fes servir el teu poder de forma interessada, pel teu propi interès: aquesta no és la voluntat del Pare. Per això Jesús li recorda que: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu, és a dir de l’obediència al Pare. Preguntemnos si tenim fam d’aquesta Paraula de Déu o busquem altres aliments absolutament prescindibles. La segona temptació és provocar un miracle: Tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans. Déu ha de fer aquest miracle, té cura de tu! Si veuen aquest miracle, tothom creurà. Això és una provocació, això és abusar de Déu: No temptis el Senyor, el teu Déu. Una cosa és la confiança en Déu i una altra exigir miracles de forma irresponsable. Ens costa creure; voldríem veure un miracle però la fe ha de ser viscuda en el dia a dia sense fets extraordinaris. La tercera temptació: el poder, la idolatria: Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores. I Jesús contesta clarament: Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol. Sovint busquem el diner, el poder polític, qualsevol ídol del nostre món com si així evangelitzéssim millor. L’únic poder ha de ser fiar-nos de Crist. El Gènesi ens recorda que sempre la temptació més gran i el pecat és voler ser com Déu: Seríeu igual que els àngels; seguir el nostre caprici i no seguir la voluntat de Déu. Pau ens recorda que per damunt del pecat hi ha tanmateix una sobreabundància de gràcia i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home Jesucrist. La gran temptació és sempre apartar-nos del que Déu vol per fer la nostra voluntat. La conversió suposa seguir el camí de Jesucrist i escoltar la seva paraula.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES